Història
Al segle XIX, molts països, com els Estats Units i Europa gradualment pel desenvolupament del capitalisme a l'estadi de l'imperialisme, per tal d'estimular el desenvolupament de l'economia d'alta velocitat, per tal de mantenir el capitalisme de les màquines d'alta velocitat, prenen els capitalistes augmentant el temps de treball i la intensitat del treball per explotar despietadament els treballadors.
Als Estats Units, els treballadors treballen de 14 a 16 hores al dia, alguns fins a 18 hores, per salaris molt baixos. Un superintendent d'una fàbrica de sabates de Massachusetts va dir una vegada: "Agafeu un noi fort i capaç de divuit anys, treballeu al costat de qualsevol de les màquines aquí, i puc tornar el seu cabell gris als vint-i-dos". L'opressió de classe intensa suscità una gran ira entre els proletaris. Sabien que l'única manera d'obtenir les condicions de supervivència era unir-se i lluitar contra els capitalistes a través d'un moviment de vagues. La condició de vaga dels treballadors és exigir una jornada laboral de vuit hores.
El 1866, la Primera Conferència Internacional de Ginebra va presentar el lema de la jornada laboral de vuit hores. [4]
El 1877 va començar la primera vaga nacional de la història dels Estats Units. La classe treballadora va sortir al carrer per manifestar-se, i va proposar al govern millorar les condicions de treball i de vida, exigint una jornada laboral més curta i la implementació del sistema de jornada laboral de vuit hores. Poc després de la vaga, les files estan creixent, el nombre d'afiliats sindicals ha augmentat, els treballadors de tot el món s'han unit al moviment de vaga.
Sota la forta pressió del moviment obrer, el Congrés dels Estats Units es va veure obligat a promulgar la llei de la jornada laboral de vuit hores. No obstant això, alguns capitalistes no van prestar atenció a aquesta llei. Era només un tros de paper, i els obrers encara vivien en la misèria i el sofriment dels capitalistes. Farts, els treballadors van decidir empènyer la lluita pel dret a la vida a un nou clímax, i es van preparar per celebrar una vaga més gran.
A l'octubre de 1884, els vuit grups de treballadors internacionals i nacionals dels Estats Units, van celebrar una manifestació a Chicago, Estats Units, i van decidir celebrar una vaga general l'1 de maig de 1886, obligant els capitalistes a implementar el sistema de jornada laboral de vuit hores. Finalment va arribar el dia. L'1 de maig de 1886, els 350.000 treballadors que van tancar més de 20.000 empreses als Estats Units van sortir al carrer, van celebrar una gran manifestació, tot tipus de color de pell, els treballadors de cada tipus de treball van dur a terme una vaga general junts. Només a Chicago, 45.000 treballadors van sortir al carrer. Com a resultat, les principals indústries dels Estats Units van quedar paralitzats, els trens es van congelar, les botigues van callar i els magatzems van ser tancats i segellats.
Al voltant de 350.000 persones van participar en una vaga i manifestació massiva a Chicago, exigint la millora de les condicions de treball i la introducció d'una jornada laboral de vuit hores. El 3 de maig de 1886, el govern de Chicago va enviar la policia a reprimir, disparar i matar dues persones, i la situació es va expandir. El 4 de maig, els treballadors en vaga van celebrar una protesta a Haymarket Square. Mentre persones no identificades llançaven bombes a la policia, la policia va obrir foc, i successivament van morir quatre treballadors i set policies. Es va anomenar la massacre de Haymarket o la massacre de Haymarket. En la sentència posterior, vuit anarquistes van ser acusats d'assassinat, quatre van ser penjats i un es va suïcidar a la presó.
Per commemorar aquest gran moviment obrer i la posterior sentència de la protesta, es van celebrar protestes obreres a tot el món. Aquestes activitats es van convertir en el precursor del Dia Internacional del Treball.
Al juliol de 1889, l'organització d'Engels va celebrar la segona conferència fundacional internacional va anunciar que l'1 de maig anual era el Dia Internacional del Treball.
La victòria es va aconseguir finalment després d'una lluita amarga i sagnant. En commemoració del moviment obrer, el 14 de juliol de 1889, el Congrés socialista convocat pel nacional marxista, es va inaugurar a París, França. En l'assemblea general, els representants van acordar: l'1 de maig com a festa comuna del proletariat internacional. La decisió va rebre una resposta positiva immediata per part dels treballadors de tot el món. L'1 de maig de 1890, la classe obrera a Europa i els Estats Units va prendre la iniciativa de sortir al carrer, celebrant una gran manifestació i assemblea per lluitar pels drets i interessos legals. Des de llavors, cada vegada que aquest dia la gent treballadora del món es muntarà, desfila, per celebrar i el dia festiu.
